Teràpia EMDR
Enfoc 3: Teràpia EMDR: Què és? Com funciona?
La teràpia de dessensibilització i reprocessament per moviments oculars (EMDR), d’acord amb la Organització Mundial de la Salut (OMS), ha demostrat ajudar a les persones a recuperar-se d’un trauma i altres experiències vitals angoixants associades a problemes de salut mental com l’estrès posttraumàtic (TEPT), l’ansietat i la depressió entre altres patologies i per aquest motiu, actualment és un dels tractaments de més elecció per tractar els trastorns que tenen a veure amb vivències traumàtiques.
En el treball amb EMDR, no només es treballa sobre la memòria o trauma bloquejat, sinó que es busquen les connexions entre aquesta experiència i d’altres situacions que poden associar-s’hi perquè que tenen a veure amb pensaments o sensacions semblants o bé en associació. Per començar el procés terapèutic, es fa un treball per comprendre l’arrel de les experiències traumàtiques i llavors, poder eliminar la influència que aquestes tenen en el present. No obstant, no es tracta d’estar constantment en contacte i exposant-se al trauma fins que progressivament es doni un procés de dessensibilització que elimini el malestar, tal i com es faria en un tractament més clàssic o cognitiu conductual. En la teràpia EMDR, el procediment per eliminar el malestar associat al trauma, és diferent i no està basat en l’exposició al trauma com a procediment exclusiu o central sinó que es treballa a través del reprocessament emocional del trauma a nivell de sistema nerviós.
El reprocessament emocional del trauma que aplica la teràpia EMDR, té a veure amb que la persona connecti amb el record traumàtic però només per acabar donant pas, a un procés associatiu amb altres records, sensacions o pensaments, que també activen la resposta traumàtica. Per tant, hi ha una part de la disminució del malestar (dessensibilització) que sí que té a veure amb l’exposició al trauma però no n’és l’essència o procediment central ja que això només serveix, com dèiem, per posar en marxa un procés de múltiples associacions (reprocessament) amb altres records i situacions que sí que són el detonant del malestar actual.
Una altra diferència envers les teràpies de tipus cognitiu conductual més clàssic, és que en aquestes, es treballa sobre les creences que el pacient té sobre l’esdeveniment perquè canvi a una perspectiva més sana. És important fer aquest treball, però moltes vegades és insuficient o bé el trauma està tant encapsulat que no es pot desbloquejar per aquest procediment. En canvi, des de la teràpia EMDR, encara que es recullen les creences i pensaments associats al trauma de la persona, no es fa un treball específic sobre aquestes, sinó que aquestes canvien a conseqüència del reprocessament del record traumàtic.
La idea central del model EMDR, denominat model de Processament Adaptatiu de la Informació (PAI), és que el sistema nerviós té mecanismes per processar i integrar tot el que ens va passant, incloent les experiències difícils o estressants. En ocasions, quan aquestes experiències són més intenses o complexes del que pot sostenir la persona, el sistema es bloqueja i el record roman emmagatzemat sense elaborar. I per tant, quan s’activa de nou el record es reviu amb les mateixes percepcions, pensaments, emocions i sensacions que en el moment en què es va produir. De manera que aquests records no processats no són font d’aprenentatge, sinó que donen lloc a malestar en el present, quan quelcom que passa es connecta a aquestes experiències associades al trauma.
Així, i partint del model explicat, la teràpia EMDR té procediments per accedir i desbloquejar aquests records, i permetre que el sistema nerviós finalment pugui reprocessar-los i integrar-los. El mètode de treball més famós de la teràpia EMDR, és l’estimulació bilateral del cervell ja sigui visual (moviments oculars), tàctil (tapping) o bé auditiu, mentre la persona prèviament ha accedit a aquesta recuperació de records o associacions al trauma i és així com aquest es pot reprocessar de manera adequada i, la persona deixa de tenir respostes traumàtiques cada vegada que algun record o experiència la connecta al trauma original.