Eva Puigdevall

Psicòloga experta en l’acompanyament de processos d’autoconeixement, creixement personal i crisis existencials. També t’acompanyo en la gestió de l’ansietat, la depressió i les addiccions. Com a especialista en teràpia familiar, podem fer un abordatge no només individual a la teva demanda sinó també a nivell familiar o de parella.

També sóc professora de ioga i ofereixo la possibilitat de combinar els meus tractaments amb aquesta pràctica mil·lenària que uneix el treball corporal amb la meditació i que com és ben sabut, aporta innombrables beneficis a nivell físic mental i emocional.

ESPECIALITZACIONS I FORMACIÓ

Psicòloga experta en

· Acompanyament en processos de creixement personal i autoconeixement
· Acompanyament en crisis existencials i processos de pèrdua i dol
· Ansietat i depressió
· Teràpia familiar i de parella
· Addiccions
· Trastorns de la conducta alimentaria
· Trastorn límit de la personalitat
· Violència de gènere i abús sexual

Formació

  • N. Col·legiada 24.428 del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
  • Grau en Psicologia– Universitat de Girona
  • Màster Universitari en Psicologia General Sanitària– Universitat de Girona
  • Màster en Teràpia Familiar Sistèmica (900h) – Centre d’Estudis Sistèmics (CES). Formació reconeguda per la FEATF (Federació Espanyola d’Associacions de Terapeutes Familiars).
  • Postgrau en Trauma i Teràpia EMDR– Universitat de Girona
  • Instructora de ioga amb certificat de professionalitat (550h) – Happy Ioga Girona / Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC)

VISIÓ I RECORREGUT

Des de que recordo, sempre m’han fascinat les històries que acompanyen a cada persona, sobretot, l’entendre com s’han anat teixint els diferents relats al llarg de la vida, des de quins sentiments, pensaments i fets s’ha construït, tot el que avui és una persona. Fer una immersió a lo profund de la ment per conèixer quins desitjos i motivacions tens o què et pot haver modulat al llarg de la teva vida, crec que és quelcom que per com ha anat fins a dia d’avui, mai em deixarà d’interessar.

Evidentment, no n’hi ha prou amb què t’interessin les històries de vida per decidir fer-te psicòloga i fer psicoteràpia sinó que també has de sentir molt clar dins teu que t’agrada i a la vegada, pots i vols acompanyar i sostenir emocionalment el que surti a teràpia, tenint clar que a més, la teràpia a part d’acompanyar, també ha de poder transformar l’experiència vital de la persona. I que també, implica un procés de revisió i camí d’autoconeixement casi constant a nivell personal i com a terapeuta per tal de poder acompanyar a les altres persones des de la màxima coherència interna.

Per a mi, la psicologia i en concret, la psicoteràpia i el camí fins a exercir-la, ha estat quelcom que sempre ha nodrit i alimentat tots aquestes inquietuds i interessos que he sentit tant cap als universos aliens com cap al propi en tant que camí i gestió de vida a nivell més existencial

La meva formació com a psicoterapeuta va començar amb el grau de psicologia. Després, vaig cursar el màster en psicologia general sanitària per tal de poder fer psicoteràpia i treballar amb casos clínics. I llavors, vaig estudiar 3 anys més de teràpia familiar sistèmica i de parella perquè de seguida, vaig comprendre la importància del context, i en concret de la família, en quan a com ens conformem com a persones i en com influeix en les problemàtiques que poden ser objecte de teràpia.

Als inicis de fer de psicoterapeuta, vaig treballar amb les violències de gènere i després vaig canviar una mica d’àmbit per anar cap a la salut mental i finalment, vaig acabar treballant amb persones amb addiccions i en molts casos també amb altres trastorns mentals afegits. Recalco el fet d’haver dit: “i finalment vaig acabar treballant amb…” perquè després d’aquest recorregut, hi ha el punt d’inflexió en quan a decidir-me a treballar lliurement per mi mateixa i deixar de fer-ho per institucions amb una mirada “més o menys mèdica-al·lopàtica o bé poc integrativa”, en tant que no s’acabava de tenir una visió global de la salut de la persona i moltes vegades, no es contemplaven totes les dimensions que formen part de la persona: biològica-psicològica-social-existencial.

Tots els àmbits en els que esmento haver treballat, poden ser molt durs, i són àmbits i col·lectius que confronten personalment però que els vaig viure amb molt agraïment perquè que en el seu moment, vaig aprendre molt a nivell clínic i també a acompanyar i a sostenir en situacions més o menys complexes o límit a nivell clínic, social, etc. sense que això tregui que amb el temps, necessités apostar pel que era coherent per mi a nivell personal i a nivell d’acompanyament als altres, que és la calidesa, la proximitat, la disponibilitat i el poder ser-hi amb energia i presencia a l’hora d’atendre’t, cuidant-me de no haver de fer moltes teràpies al dia i estar desgastada a l’hora de la teva sessió.

Mentre treballava en tots aquests contextos, cada vegada m’adonava més de que el diagnòstic de totes aquelles persones era menys important a l’hora de treballar amb elles. De fet, mai havia cregut massa els protocols d’intervenció en funció del diagnòstic perquè “cap simptomatologia o problemàtica està tant enquadrada o limitada” i com deia, hi ha altres dimensions que modulen els símptomes. Sobretot, m’adonava de que tant si estàvem parlant d’una depressió, d’un trastorn de la conducta alimentaria, una addicció, etc. en el fons, i des d’una mirada menys medicalitzada, més humana i íntima, molts/es de nosaltres compartim els mateixos dubtes existencials, pors o inseguretats. És així que sento que moltes vegades, el poder recuperar-nos mental i emocionalment, va molt més d’abraçar tots aquets dubtes, pors i inseguretats, de poder desconstruir-nos o inclús desaprendre i de deixar-nos de mandats familiars i socials; de conèixer-nos millor; i poder anar més cap qui som o què volem per a nosaltres mateixos/es que no pas seguir protocols estandarditzats i mentals per “treballar-te els símptomes d’un trastorn mental”. Perquè per a mi procedir exclusivament des d’aquí, no seria anar a la profunditat de la emoció o de la teva història i és des d’aquí, des d’on jo sento que et vull i et puc acompanyar.

Paral·lelament, a nivell personal també sentia que hi havia hagut molts bloquejos o dificultats meves que les havia o he transformat, molt més ràpidament gràcies a la combinació de la psicoteràpia amb altres tècniques o pràctiques com el ioga, la meditació, lectures sobre filosofia oriental o perenne, uns hàbits de vida saludable molt cuidats, i la reconnexió amb mi mateixa al marge, del que està socialment establert o prefixat a nivell social, i de plantejar-me com viure de manera conscient i coherent als meus valors. D’aquí, que després d’anys de formació com a psicoterapeuta, i també d’anys practicant ioga decidís també formar-me com a professora de ioga, i combinar i seguir-me formant en aquests 2 mètodes de manera paral·lela, i amb el temps anar integrant, tota la saviesa i recursos que ofereix la pràctica de ioga i meditació a la psicoteràpia per poder-la potenciar.

Per últim, explicar-te que per donar espai a tot aquest conjunt i manera de fer i sentir en els processos terapèutics que ofereixo, et proposo sessions llargues de 75min perquè tinguis temps d’entrar-hi i sortir-ne al teu ritme, sense fer sessions a contrarellotge o irrespectuoses amb el teu temps d’obertura i de compartir-te; a més, intento no comprometre’t a venir cada setmana i de seguida que es pot, intento espaiar-te les sessions. Tot i així, aposto perquè facis un bon treball entre sessions i després de moltes d’elles, t’emportaràs pautes i exercicis d’autobservació, d’escriptura i algun protocol de meditació, alguna una lectura o et proposaré d’activar-te a nivell de ioga o d’alguna altra activitat, més enllà de les prescripcions habituals que es poden donar des la psicologia més cognitiva-conductual. Intentant, a tot això, estar present i disponible per tu telemàticament de manera directa i si ho necessites, procurant que hi hagi la possibilitat d’avançar-te la sessió de teràpia, per tal d’acompanyar millor el teu procés.